M'agrada tant la Rodoreda, tant i tant. Crec que es una de les millors escriptores a la altura de la Djuna Barnes i que va aportar com aquesta molt i molt al llenguatge i a la manera de descriure i ESCRIURE.
Molts cops per la nit en comtes de contar ovelles, com ahir dilluns que no podia dormir tenia cos encara de divendres, em llegeixo l'historia de com la Júlia de miliciana es troba a una casa abandonada pels seus propietaris, al mig de la guerra civil i es posa un vestit de nit de la senyora de la casa i es passa la nit fent l'amor amb l'altre milicià escoltant els sorolls de la casa i somniant amb una vida millor.
Això ho trobaràs al capítol esmentat i t'ho dic de debò no necessites llegir-te el llibre sencer per entregar-te a aquesta història dins de la història com no necessites escoltar un àlbum sencer per gaudir d'una cançó.
La plaça del Diamant narra l' història d'un procés de pèrdua i recuperació d'identitat. Natàlia, la protagonista, és una noia òrfena de mare, que treballa de dependenta en una pastisseria, que té un promès formal i que coneix Quimet, un altre noi, en un ball de la Festa Major de Gràcia. La relació amb en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any, capgira radicalment la seva vida, a més de sotmetre-la a un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat. La noia deixa de ser Natàlia per esdevenir Colometa. Natàlia-Colometa és, una noia ingènua, bondadosa i passiva, que no sap gaire què és el món i pateix se li demanen alguna cosa i ha de dir que no.
* * * * * * *Mercè Rodoreda murió en primavera, justo cuando estallaban los brotes en los jardines casi omnipresentes en las páginas de sus libros. Y al morir dejó tras de sí una obra inacabada cuyo titulo, inquietantemente premonitorio, es La mort i la primavera. Amante de las plantas, las flores, de Barcelona, crítica, moderna, apasionada y pintora. Rodoreda qué grande.
Y sí Mirall trencat y la Plaça del Diamant son dos buenas lecturas de verano, de estos releídos de los que siempre escribo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Puedes escribirme a piliarandanos@gmail.com para encargarme un cuento, poema o palabra esdrújula, aunque Pessoa te diría que las últimas son altamente ridículas.